Vés al contingut

La traducció s'ha generat de manera automàtica (elia.eus)

Noticia Elhuyar

Paraules de Xabier Artola Zubillaga, del Grup Ixa de la UPV/EHU la presentació de Xuxen 5

2015 | novembre 10

Paraules de Xabier Artola Zubillaga, membre del Grup IXA de la UPV/EHU, en la presentació del nou corrector ortogràfic i gramatical en basc Xuxen 5:

"Xuxen s'ha convertit en una eina imprescindible per a tot aquell que escriu en basc utilitzant l'ordinador"

"Darrere de Xuxen hi ha recerca. Elhuyar i Ixa Taldea investiguen en el camp del tractament automàtic de la llengua i se centren en el tractament del basc"

D'esquerra a dreta: Leire Cancio Orueta ...

Paraules de Xabier Artola Zubillaga, membre del Grup IXA de la UPV/EHU, en la presentació del nou corrector ortogràfic i gramatical en basc Xuxen 5:

"Xuxen s'ha convertit en una eina imprescindible per a tot aquell que escriu en basc utilitzant l'ordinador"

"Darrere de Xuxen hi ha recerca. Elhuyar i Ixa Taldea investiguen en el camp del tractament automàtic de la llengua i se centren en el tractament del basc"

D'esquerra a dreta: Leire Cancio Orueta (Elhuyar); Xabier Artola Zubillaga (Grup Ixa de la UPV/EHU) i Itziar Cortés Etxabe (Elhuyar)

Usurbil, 10 de novembre de 2015

Benvingut Xuxen 5

"Egun on denoi:

Quan publiquem en Xuxe fa més de vint anys, no crèiem que tingués el seu ressò en la societat basca. Però és evident que Xuxen s'ha convertit en una eina imprescindible per a tot aquell que escriu en basc utilitzant l'ordinador.

Han passat vint anys des que publiquem el primer Xuxen, la versió per a ordinadors Macintosh, en disquets de tres polzades i mitjà. Record que el dia de la presentació pública em vaig absentar d'alguns dels meus companys i que enviem el telegrama felicitant-los (els telegrames s'han quedat en el lloc avui! ); si no m'equivoco, aquest telegrama encara ha de guardar-se en el calaix d'oficina d'algun membre del grup Ixa. Ha passat temps, per tant, i al llarg d'aquest temps Xuxen ha avançat, ha tingut diverses versions, s'ha preparat per a diferents plataformes i processadors de textos, s'ha repartit juntament amb Euskaldunon Egunkaria, ha tingut milers de descàrregues en la web del Govern Basc euskadi.net... Xuxen és utilitzat per estudiants i professors, tant escriptors com traductors, periodistes... qualsevol persona que vulgui escriure en basca correctament i complint les normes, en una paraula. Qui no coneix Xuxen no és qui escriu en basc.

Sense orgull, però amb orgull, podem dir que Xuxen ha estat una gran ajuda en les dues últimes dècades perquè, poc després d'haver publicat les normes del diccionari d'Euskaltzaindia, fos acceptat i utilitzat amb normalitat. Entre les normes d'Euskaltzaindia es poden citar algunes fites, des de la dècada de 1970: el verb unificat i la declinació dels adjectius, el dels expositors, les primeres normes ortogràfiques (llistes de paraules amb h, per exemple), les normes d'adaptació de préstecs, els noms de lloc, d'institució i de llengua... però, en el cas del lèxic, caldria citar la publicació del Diccionari Unificat. Aquest diccionari ha estat, des de la seva primera publicació, el principal instrument utilitzat per Euskaltzaindia per a anar consolidant i estenent el lèxic estàndard. El Diccionari Unificat es va publicar per primera vegada l'any 2000 i en Xuxen ja hi havia una versió 2.3. Des de llavors, Hiztegi Batuak ha comptat amb diverses edicions i Xuxen ha tingut diverses versions, i han estat companys de viatge.

Darrere de Xuxen hi ha recerca. Elhuyar i el Grup Ixa de la UPV/EHU investiguen en el camp del tractament automàtic de la llengua i se centren en el tractament del basc: eines i recursos bàsics, presència del basc en nombroses aplicacions, corpus i diccionaris consultables en la web... publicacions en congressos i revistes locals i internacionals. El Grup Ixa manté el vocabulari sobre el qual s'assenteixi Xuxen –EDBL, és a dir, la Base de dades Lexical del Basc- i el motor de Xuxen, ja que el corrector en basc no es basa en un simple diccionari, sinó que necessita un segmentador morfològic per a determinar si una paraula està correctament escrita. Aquesta base de dades s'utilitza en totes les tasques de processament del llenguatge, s'actualitza constantment, es corregeix i enriqueix constantment, i per a preparar aquesta nova versió de Xuxen s'ha comparat també amb els diccionaris d'Elhuyar, i cal dir que els enriquiments correctius derivats d'aquesta comparació han estat de gran importància. En l'actualitat, totes les normes i recomanacions dictades per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca a través del Diccionari Unificat tenen el seu reflex en l'EDBL, normes que es materialitzen en la base de dades a mesura que es publiquen per Euskaltzaindia. Per tant, l'EDBL es manté sempre al dia i d'aquí sorgeix el lèxic que el corrector necessita en el format que necessita.

A més dels subratllats vermells, l'usuari tindrà a partir d'ara els subratllats verds que l'ajudaran a escriure textos més “murmurats”. De la mateixa manera que els vermells han de prendre's amb sentit crític, ja que encara que en la immensa majoria dels casos ens informen dels nostres errors, cal no oblidar que els correctors ortogràfics solen revisar el text literalment, per la qual cosa és possible que siguin falsos negatius de tant en tant, davant els verds l'usuari ha d'actuar encara més prudent, i si cal obeir o no al proposat per Xuxen cada cas. A través dels subratllats verds, ja que es transmetran a l'usuari dos tipus d'avisos: quan, malgrat tractar-se de paraules estàndard, no siguin les preferides per Euskaltzaindia, se l'informarà de les preferències d'Euskaltzaindia –les més recomanades- mitjançant aquests subratllats verds, i se serviran per a informar d'alguns errors gramaticals habituals. No fa falta dir, aquesta ajuda gramatical és més per a qui està aprenent basca o no domina la gramàtica que per a qui escriu bé i correctament en basca; sempre tindrà a la seva disposició opcions de configuració per a habilitar o inhabilitar la detecció d'errors gramaticals.

L'escriptor Xuxen Juan Luis Zabala considera a “Andere zorroza” i així ho hem llegit en algun article. També és conegut com “On Xuxen”, destacant la seva autoritat. “El meu cor Xuxen, volgut, volgut”, li diu Andu Lertxundi, i s'ha referit a “les paraules que Xuxen aplaudeix sense enrogir”; o a aquelles que li van encendre el seu “chibato vermell”, citant a aquest mateix chibato com a part d'elles (per tant, podem dir-li a Andu que, per això, el chibato no posarà l'accent). Eneko Bidegain, per part seva, ha afirmat que “no admetrà als alumnes obres plenes d'errors que Xuxen no deixaria passar” –i no és l'única, perquè no és l'única, perquè no és l'única, això es fa, entre els professors–. En el mateix article diu que “un periodista no hauria de donar per acabats cap article sense passar a Xuxen”, i que “és convenient que un escriptor treballi amb l'ajuda del corrector ortogràfic per a estalviar a l'editorial un treball inútil en la fase d'esmenes i orientar la labor del director de l'editorial cap a una correcció més profunda i rigorosa”.

Per a acabar, dir que relativitzant paraules i adjectius, Xuxen Xuxen continua sent, com fins ara, el corrector ortogràfic, lèxic i gramatical al qual sempre tindrem accés, l'ajuda que podrem instal·lar i utilitzar en les eines i aplicacions que tenim actualment per a escriure.

I a Andi li robaré altres paraules, des de la resposta al periodista, que li ha preguntat per la seva relació odio-amorosa amb Xuxen: “Gràcies a Xuxen, tota la literatura que sali ara, els llibres i els articles, trets amb més netedat que abans de fundar-se en Xuxe. Així que chapeau Xuxeni”, diu Lertxundi, i jo acabo dient “benvingut, Xuxen 5”.

Res més, gràcies".

Xabier Artola Zubillaga