Elhuyar ha estat present en el Parlament Europeu presentant el treball que duu a terme en el centre d'intel·ligència artificial Orai. El coordinador general d'Elhuyar, Jon Abril Olaetxea, i Igor Leturia Azkarate, responsable de Tecnologies de la parla d'Orai, han comparegut a les 10.00 en la seu d'Estrasburg del Parlament Europeu, en l'Intergrup sobre Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües.

Han estat convidats per François Alfonsi, diputat cors del Grup dels Verdes/Aliança Lliure Europea.

Elhuyar ha posat a la disposició d'altres llengües minoritzades d'Europa la seva experiència i trajectòria. Ha donat a conèixer el seu treball entorn de les tecnologies lingüístiques i la intel·ligència artificial (traductor automàtic Elia, reconeixedor de la parla Aditu i servei de síntesi de parla TTS, entre altres).

Elhuyar compta amb una trajectòria de més de 20 anys en aquests camps, i des de fa temps és conscient de la importància de tot això per al desenvolupament de la nostra llengua. Aquesta és la raó de ser i l'objectiu d'Orai , el centre d'intel·ligència artificial d'Elhuyar, creat fa any i mig. La digitalització facilita l'accessibilitat i difusió del basc, així com la de qualsevol altra llengua. “Vivim en una societat digital i el futur d'una llengua sense una presència sòlida en l'àmbit digital serà molt complicat. La digitalització és un element que s'ha de tenir molt en compte en els processos de revitalització de les llengües. També són conscients d'això les llengües més grans d'Europa, com el francès, el castellà o l'alemany, ja que l'amenaça de l'anglès pot suposar la pèrdua de moltes funcionalitats i usuaris per a aquestes llengües. Aquesta amenaça és encara més evident per a les llengües minoritzades”, assenyala Jon Abril Olaetxea, coordinador general d'Elhuyar. 

En un món globalitzat en el qual la tendència a homogeneïtzar cultures i idiomes és cada vegada major, Abril ha subratllat que la presència activa en Internet de llengües com el basc contribueix a la construcció d'un altre model de societat, “més divers i pensat per a les persones”: “La digitalització de les llengües minoritzades no sols està relacionada amb la comunicació i l'accés a la informació, sinó que incideix en la diversitat cultural, el creixement econòmic i el futur de la llengua”. En aquest sentit, Abril ha reivindicat que “el basc ha d'estar en els nostres telèfons mòbils, ens ha de servir per a comunicar-nos tant verbalment com per escrit amb el telèfon i qualsevol altre dispositiu”. I afegeix que “cal garantir el dret a utilitzar les llengües minoritzades en qualsevol àmbit de les plataformes digitals, l'oferta televisiva, els continguts d'Internet i els llocs de treball o els cotxes autònoms existents en el mercat. I les llengües minoritzades necessiten ajudes per a desenvolupar aquestes tecnologies. D'una banda, per a desenvolupar les nostres pròpies tecnologies, per a actuar fora de les lògiques de les grans multinacionals, però també per a poder actuar segons els nostres propis continguts i referències culturals i lingüístiques”. Abril explica que aquestes mesures han de ser jurídiques i econòmiques.  En aquest sentit, al fil del debat dels últims mesos sobre l'oficialitat del basc, del català i del gallec en les institucions europees, el coordinador general d'Elhuyar ha afirmat que “aquesta oficialitat és fonamental”.

Per part seva, Igor Leturia Azkarate, responsable de Tecnologies de la parla d'Orai, ha parlat sobre el treball entorn de les tecnologies del llenguatge i la parla i la intel·ligència artificial, i ha subratllat que “la situació del basc és millor que la de moltes altres llengües minoritzades perquè fa ja més de dues dècades que es va iniciar la recerca i el desenvolupament, amb la llengua com a eix. Universitats, centres de recerca, empreses, centres tecnològics… estem treballant des de fa anys en el camp de les tecnologies lingüístiques”. Leturia ha subratllat la importància de posar la llengua en el centre de qualsevol estratègia digital. 

A més, ha destacat la necessitat de col·laboració entre els agents de les llengües minoritzades. “Si actuem junts, ho aconseguirem més fàcilment. Hem emprès un camí amb el projecte Linguatec IA, finançat amb els fons europeus del programa Interreg-Poctefa. Partint del basc, treballem per al català, l'aragonès i l'occità, entre altres. Hem d'estendre aquest model i posar a la disposició d'altres llengües europees el coneixement acumulat”, afegeix Leturia. En opinió dels membres d'Elhuyar i Orai, Europa hauria de posar en marxa una línia subvencional específica per al desenvolupament d'aquesta mena de projectes.