El processament del llenguatge és una poderosa eina per a les comunitats amb llengües amb escassos recursos, que ajuda a revitalitzar la llengua i a promoure efectivament el seu ús. És de vital importància per a aquestes llengües pujar-se a l'ona de la intel·ligència artificial, per a no quedar-se enrere. La qualitat aconseguida en el processament del llenguatge natural no està a l'abast de totes les llengües, i la col·laboració resulta fonamental per a desenvolupar nous recursos i eines lingüístiques. Cal incrementar l'esforç en innovació, apostant per la recerca aplicada en intel·ligència artificial en el processament del llenguatge natural.

L'objectiu del projecte europeu EFA 104/01-LINGUATEC IA (Intel·ligència Artificial), cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional a través de la 1a convocatòria INTERREG POCTEFA 2021-2027, és desenvolupar coneixement en intel·ligència artificial sobre nous models de llenguatge generatius aplicables a llengües amb pocs recursos i la seva utilització per a avançar en la digitalització de l'aragonès, del català, del basc i de l'occità (llengües del territori POCTEFA) i en la construcció d'una infraestructura lingüística i intel·ligent transfronterera que faciliti la comunicació entre els parlants de les diferents llengües i l'accés multilingüe a informació. 

El consorci d'aquest projecte transfronterer —liderat per Elhuyar (a través del seu centre d'intel·ligència artificial Orai) i compost pel Congrés Permanent de la Lenga Occitana, HITZ zentroa (UPV/EHU), Universitat Jean Jaures de Tolosa, Universitat de Perpinyà, IKER-CNRS de Baiona, Govern d'Aragó i Universitat de Lleida— ha establert les bases de treball en la seva reunió inicial celebrada el 15 de gener en Usurbil (Guipúscoa). El consorci està format per “entitats d'alt nivell que componen una comunitat científica entorn de les sis llengües del Pirineu, amb l'objectiu de recuperar-les i revitalitzar-les”, afirma Josu Aztiria, coordinador del projecte LINGUATEC. Aquest projecte, “contribueix a l'articulació social i cultural del territori transfronterer, reforçant un element clau de la cultura local, les llengües”, afegeix.

En aquest sentit, les entitats participants en el projecte treballen ja en diferents àmbits relacionats amb el processament del llenguatge, com és el desenvolupament de nous algorismes i arquitectures neuronals adaptats a situacions de còmput i recursos lingüístics limitats. Així mateix, “volem millorar els sistemes de transcripció, traducció automàtica neuronal i síntesi de veu de l'euskara, català, occità, aragonès i les seves variants dialectals, que combinin amb el francès i l'espanyol —assenyala Aztiria—, així com desenvolupar una plataforma lingüística multilingüe de subtitulat i doblatge automàtic”. A més, “hem previst crear una plataforma o repositori en línia amb tots els recursos, tecnologies i aplicacions que desenvolupem per a les llengües dels Pirineus”, afegeix.

Les entitats que componen aquest projecte creuen que el seu treball serà de gran ajuda “tant per a la comunitat investigadora i professional que treballa en l'àmbit de les llengües i la seva digitalització, com per a les entitats públiques i privades que podran millorar els seus serveis i fer-los accessibles en diferents idiomes”, i s'enorgulleixen de “proporcionar a la ciutadania recursos i eines vàlides que ajudin a comunicar-se més fàcil en un entorn multilingüe”.

El projecte LINGUATEC IA no és un projecte que neix ara. Es tracta d'un projecte que recull el testimoni de LINGUATEC, projecte previ cofinançat amb fons POCTEFA, finalitzat ja, en el qual després de tres anys de marxa i l'alt nivell de desenvolupament aconseguit, les entitats sòcies van fer un pas de caràcter estratègic i van consolidar una xarxa d'excel·lència en intel·ligència artificial per a la construcció d'una infraestructura lingüística transfronterera.

Projecte cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)